Una entrevista

Santiago López Petit es un filòsof, dona classes a la UB i ha escrit diversos llibres en els que analitza la realitat social en la que ens trobem.
Penso que és interessant veure les conclusions a les que arriba.


http://espai-en-blanc.blogspot.com/2009/10/entrevista-con-santiago-lopez-petit-en.html

ALMENYS SIGUEM CONSCIENTS DE QUE FAN DE NOSALTRES EL QUE ELLS VOLEN

Aquest vídeo

LES CÀRREGUES POLICIALS ALS UNIVERSITARIS

M'esgarrifo de pensar que sota dels cascs i dirigint les porres hi ha persones... agents policials de l'estat al servei de la ciutadania... ja veus tu. Una vergonya.

Penso que malament devem anar quan els qui representa que han de ser "els bons",han d'anar amb la cara tapada i amagant la seva identitat quan reparteixen cops de porra. Suposo que només els hem de veure com a policia, i no com a persones, sinó és que n'hi ha per a desesperar-se.

Com fonamentar la pròpia opinió

Potser no hi ha més que asumir el que tots intuim. La realitat és real. Tot i que potser no voldriem que fos així, el cert que és el que ens defineix i esclavitza a la vegada. L'etern dilema humà de tenir una vida i una identitat i no poder fer-hi res al respecte avui en dia es fa més present que mai. Vivim en una societat que ens aïlla i ens separa individualitzant-nos en tot aspecte, la raó ha anat destruïnt un a un tots els paradigmes on l'home alguna vegada ha pogut refugiar-se, la religió, els mites, la política, els idealismes...

Un cop ens trobem al descobert sense refugi ni amagatall ens toca assumir la cruesa de l'existència i actuar en conseqüència... Suposo que això és el que la gent fa, tot i que hi ha poca afició a contemplar les pròpies misèries, no sé pas perquè deu ser.

El panorama es veu espès...

Val a dir que en un món global, cada unitat es veu afectada per l'acció de les altres. Entenguem que una unitat pot ser un individu, una empresa, un autònom o petit empresari, un artista o músic... un agricultor, un economista... Tots veuen sotmesa la seva capacitat o llibertat d'actuar a la relació que tenen amb els altres, ja que ningú és autosuficient en un sistema mercantil global, això de ser autosuficient era més aviat cosa de l'edat mitjana, però no és més que un somni en un present de tecnificació i superproducció creixents. El globalisme és creixent i per tant el nostre grau de lligament i interrelació és creixent i cada cop menys controlable. Fins i tot ja ni els polítics, ni els mandataris estatals poden pretendre d'agafar les regnes del creixement econòmic ni gestionar la riquesa d'un país, el poder polític cada cop és més simplement una eina de l'economia, etcètera, etcètera...
D'aquí s'en deriva que la nostra manera d'entendrens i de formar-nos una idea de nosaltres té que veure amb les relacions que tinguem amb els altres i no amb una concepció que el propi pensament individual que hom hagi pogut parir, ja que la gent que té tendència a fer això facilment pot anar a parar en una presó o bé un manicomi...

Doncs bé, diguéssim que el nom tècnic d'aquesta manera de veure el món i a sí mateix s'en podria dir 'materialisme dialèctic', i curiosament a partir d'aquí Karl Marx trobava els preceptes per a fonamentar la seva filosofia i fundar les seves teories econòmiques i sobre temàtica social o antropològica. Amb la recent crisi econòmica sempre es fa més recurrent invesigar alternatives a la crua realitat, cercar utopies, buscar un bri de llum i d'esperança on sigui quan el panorama es veu realment fosc i negre. Però a part d'això val a dir que és curiós veure com el manifest comunista data de 1948 i encara ara seguim ballant sobre la mateixa temàtica. Com carai ho hem de manegar per a poder viure en una societat justa? Em sembla que malament rai...

Apart val a dir que els escrits no se per quin motiu ultimament em queden bastant espessos...

EL DINER ÉS DEUDA!

">Doncs m'he trobat una pàgina web que entre d'altres coses hi ha penjat un article que parla de l'origen i raó de ser del sistema monetari actual, i certament és una cosa que molt poca gent coneix i ni s'hi ha parat a pensar.
El vídeo és molt entenedor i clarificador, i ara que diuen que estem en crisi, i el nivell de descontent sobre el sistema està en auge, està molt bé trobar-se coses com aquesta que ens facin pensar una mica, ja que tots els indicis semblen apuntar que ens estem passant una mica de voltes...