Cercar en aquest blog

divendres, d’abril 12, 2013

Déu és com un nen petit

Primerament som fetus, un conglomerat de cèl·lules la funció de les quals encara està per definir.
Només potencial, ho podem ser tot!

Després la cosa va prenent forma i apareixem al món de manera ja més definida.

Éssers en un procés de canvi continu...


Però en l'estadi inicial, durant la infantesa. Tot són estímuls indiferenciats, tant és el que ens  arriba de dins nostre com de fora, el món i nosaltres és el mateix. Tots som un.

Aquest estat és en realitat la situació que tots anhelem. L'infinit, la quadratura del cercle, allí no hi ha problemes ni frustracions, ja que aquestes venen en realitat de l'alteritat, de les fronteres.

Potser prendre consciència de les fronteres artificials que nosaltres generem és com un retorn a la infantesa...

Paradoxalment hi ha qui en diu créixer.

Potser una idea de Déu podria ser un nadó.


Cap comentari: