Qui diu que prendre un refrigeri en una terrassa tot i prenent el sol no és productiu?
D'entrada és temps viscut, on hom gaudeix i revifa
abans d'això un es desviu... i de mentres sempre navega
i sempre hi ha moments per a aprendre, tant sols cal emmarcar la quotidianitat,
per exemple:
En un moment donat passa una dona fent de cambrera i et sentencia què és la vida!
- ...¡niño! ¡la vida es tensión! ...y sinó qué???- Així tot recollint els gots buits, com aquell qui no vol la cosa, i ja està! ja t'ho ha dit. Tot seguit se n'adona que ens ha deixat amb cara de perplexos, i aleshores creu oportú de proseguir:
- Los que son libres son los indigentes, pero aquellos que lo son porque quieren... ¡los trotamundos!
Si la vida és canvi, tonto l'últim!
Nomès que intueixo que d'alguna manera també hi queda encabit asseure's, fer una parada al camí i contemplar el paisatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada