Cercar en aquest blog

divendres, d’abril 26, 2013

Siusplau per força


I en la línea de pensament d'aquells que s'apliquen tant en dur a terme el lema: "Triomfaré pels meus pebrots!"

Per una banda:

-Cal considerar que la barbàrie no és altra cosa que aplicar una sola norma, lema o divisa indistintament a tot, sense excepcions adequades a les circumstàncies ni interpretacions subjectives. Vegi's l'exemple del nazisme alemany, el sionisme jueu, l'apartheid sudafricà...

Si ets tossut a fer tant sols el que s'espera de tu perquè vols triomfar, estàs sent un bàrbar a petita escala.

Per d'altra banda:

-El que sembla que té a veure amb la salut i el benestar tant fisic com mental, en definitiva l'exercici del viure podríem veure-ho com expansió, creativitat... i això sol anar per camins ben diferents al que la imposició d'esquemes preexistents representa, sinó ben al contrari; té a veure amb el jugar, l'ineraccionar, el fer lliure-associacions, tolerar i incorporar l'error i l'entropia...

 I havent dit això, Sant Anaclet tot arremangant-se la túnica li vingué a la memòria la lava del Vesubi i de cop tingué una rebel·lació i inventà el pa torrat.

Cap comentari: