Cercar en aquest blog

dilluns, d’abril 11, 2011

L'utilitarista


Amb la seva camisa de quadres blaus i moderns, conjuntada amb el color dels texans i un calçat elegant però informal, tal i com convencionalment correspon segons les peces de roba que es veuen a mida que un va abaixant la vista resseguint la perxa de dalt a baix. Ressalten detalls com la polsera d'aquestes de goma que han estat de moda a una mà, i un rellotge més aviat petit i discret sinó fos perquè és d'un color groc cridaner a l'altre canell.
Sabent-se que avui se sent ben conjuntat, ja que és primavera i tant la seva roba com el seu estat d'ànim conjunten amb el blau del cel i el groc del sol, agafa els ferrocatarrils fins a la plaça de Catalunya on aflora a la superfície per la sortida de la Rambla, i es posa a caminar a ritme de passeig. Sent dins seu un batec viu que li desperta ganes d'expressar-se, de relacionar-se amb gent, de sentir i d'intercambiar emocions, de rebre i de regalar somriures car gràcies a un misteriós i secret ritus de màgia negra d'aquests que tenen resultats basant-se completament en l'autosuggestió, però que si, que de debò funcionen, ha pogut per fi netejar la seva mala consciència, ha tornat a néixer perquè ha recordat que ell no és culpable de que el món sigui així. És més que el que ha de fer és començar de nou però actuant tant egoistament com li sigui possible a partir d'ara. Doncs creu fermament que en el compliment de l'egoisme general per part de tots i cadascun realitzat de manera freda, racional i calculadora, tindria lloc el bé i la felicitat de la majoria, doncs a poder triar, creu que ningú li interessa viure en un món on la gent és infeliç. Tot rau, doncs en cultivar-se adequadament en el sofisticat art de l'egoisme per tal de poder ésser un exemple per a tothom. Més endavant ja mirarà si resulta convenient o no d'escriure un decàleg, o si pot aprofitar algunes pàgines d'algun llibre recorrent com ara la biblia o l'alcorà...