Penso que el gaudir dels petits moments, allò tant típic que es diu sempre davant les adversitats i tal, doncs resulta omplir-se de sentit cada cop més, i crec saber-ne el motiu; la necessitat d'autenticitat! (el desig d'aquesta).
Hom se sent realment a ell mateix en coses tals com en sentir l'escalfor del sol damunt la pell, en admirar la projecció de l'ombra d'una branca d'arbre, en admirar un paisatge bucòlic, en contemplar que en arribar la primavera germina la planta de menta que hom pugui tenir al balcó, gaudir que un dia més segueix funcionant la bombeta de la nevera... Són aquest tipus d'impressions la més simple unitat d'autenticitat, potser la més immediata i també la més difícil de que pugui ser trossejada, empaquetada i venuda al millor postor (de mentres jo vaig barrinant la manera de codificar i reproduir aquestes impressions per tal d'intuir un possible negoci, així que ho tingui ho faré saber...)
Ara bé, si som subjectes perquè estem fets d'impressions, és a dir ens afectem per coses externes a nosaltres, què seria comercialitzar amb impressions a la carta? Tendim a viure una vida a la carta? Potser si que el fet d'escollir està imprudentment sobrevalorat avui en dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada