Cercar en aquest blog

dimecres, de novembre 14, 2007

El món s'acaba, efectivament!


El món s'acaba, al menys el món tal i com el coneixem. Ha sortit ja publicat als diaris que ja s'han fet estudis comparatius de diferents espècies de mosques "drosophila". Es veu que això ha permès de traçar la evolució d'aquestes mosques al llarg del temps, i es veu a més que l'home i la mosca drosophila només disten un10% en els genomes, apart que si pensem que si això es publica ara, ves a saber el temps que fa que els científics ja ho sabien i lo que deuen haver aprofundit ja en aquest camp d'investigació. Els grans avanços en la genètica és quelcom que causa paor, ja no és que haguem de pensar en si cal tenir debats ètics sobre la investigació científica, sinó que avança tant depressa i en tants camps diferents de manera simultània que és impossible que la opinió pública pungui reaccionar d'altra manera que no sigui el desconcert. Si pensem en noveles de ciència ficció escrites ja fa anys com Un món feliç d'Aldous Huxley, tot fa creure que igual que amb Jules Verne veurem com la realitat supera la ficció. Només cal avançar unes poques etapes més i veurem com es poden programar cadells humans perfectes, el que vull dir amb això és que la tècnica potser sembla que ens allibera i que nosaltres els homes som la condició de possibilitat que aquesta existeixi, però sembla que en realitat ja hi era abans que nosaltres apareguéssim, i que tant sols som un mitjà per a aquesta, la tècnica forma part de la realitat, a la qual ens hem d'adaptar per a romandre existint en ella, l'ésser humà ha sigut un animal tècnic, el desenvolupament tècnic forma part de la nostra naturalesa, i com tot animal es veu condicionat per la seva naturalesa, la tècnica ens condiciona, de manera que acabarà dominant-nos, fins que finalment serem esclaus de l'artifici que nosaltres mateixos hem creat.
Ara bé, és lo que hi ha, això no és res nou, qui va fer el guió de la pel.lícula Matrix, tot això ja ho havia pensat, per tant passa res i na fent! total no hi ha res a fer! Ara que és interessant pensar-hi per a com a mínim tenir eines amb les quals poder construïr una mica d'humor (humor negre si pot ser, ja que és el tipus d'humor que ajuda a suportar millor l'imparable cercle de consum de la quotidianitat).
Un cop dit això, em plantejo d'iniciar una caminada des d'Igualada cap a Montserrat a la gatzoneta per a sumar el ridícul a l'esforç que representa tal penitència i encendre un ciri a la Moreneta tot demanant-li: que llueva café en el campo!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Sempre amb aquests posts tan bons! Llàstima que en siguin pocs.

Endavant amb el blog!

Roger Tarragó ha dit...

gràcies pel comentari i per l'aportació moral que em suposa! Arengo tothom i totdon lector interbloguil que aporti contestacions i idees als comentaris publicats, no cal res de l'altre món, amb una mica de frescura ja n'hi ha prou, si simplement és fer el gesto!

Anònim ha dit...

Avoreviam. Ja fa dies que no passava pel bloc de l'amic Tarrago (que confio que perdoni la falta d'accents, coses de la cibernautica pacense). Consti, amic Tarrago, que no em calen arengues per a dir la meva en aquest excel.lent bloc. I de fet, ara ho anava a fer, pero el fet de que un avançat estat etilic se sumi a la inoperancia del teclat amb el que escric, fa que el que anava a escriure sobre aquest post, segurament, fos una bajanada de les grosses. Doncs fare el seguent (tampoc fa dieresi, el teclat). Faig com que aquest comentari deixa constancia de la meva existencia en el mon fenomenic (concretament en lo que seria el mon fenomenic extremeny, que, de fenomen, en te molt) i us arenga a seguir atents al bloc de l'amic Tarrago tot tenint en compte que algun dia respondre aquest post. Dons au, quedem com que el gesto queda, com a minim, anunciat.