La veritat és que a l'istiu doncs tot rau en veure-les venir, doncs és això, que qui dia passa any empeny. Doncs bé, que millor que per a trencar tots els tòpics i posar una mica de sal a la vida doncs fer quelcom d'espontani, fer alguna cosa imprevista i deixada endur per la xafogor ( que de fet hi ha dies que depèn d'on visquis en fa) i llençar-se, fer mquelcom coherent amb els lemes tant postmoderns que estem tant acostumats a sentir; viu el moment!, llença't! disbauxa't! fes el que et roti! tens el món als teus peus! i és que pots ser el rei del mambo(si és que encara no ho ets)! etcètera!
I és que es veu que hom, tingui l'edat que tingui és jove, o al menys ha de fer com si ho fós, i és que la vida ha de ser quelcom hedonístic, i és que el més tonto fa rellotges! I a més és que amb la xafogor ja se sap...
Doncs això... escoltar música i deixar-se endur, defugir les responsabilitats ( i adquirir-ne d'altres afegides amb les quals no es compta) i nar fent que la vida són dos dies!
I tot això mirar dwe fer-ho amb una mica de poesia, que si més no encara que pugui no necessàriament donar-hi sentit, sí que al memys ho amaneix i ho fa més estètic, digerible i de bon portar.
Au doncs! Bon estiu i fogots per a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada