Reposeu, ja heu arribat en aquest blog... En aquest blog tant sols s'hi pretén crear un lligam de comunicació entre el món on visc i internet, de manera que tant jo com tothom qui el visiti pugui manifestar les seves inquietuds, expresar els seus pensaments més o menys espontanis, o tant sols fer saber al món que és present en aquest univers, i tot això, sempre sota la meva supervisió i beneplàcit, ja que és el MEU univers personal (E,U,K,T).
Cercar en aquest blog
dijous, de maig 05, 2011
Alegoria
Una xalupa, una petita embarcació perduda enmig de l'oceà infinit.
Es troba en mig de la immensitat a l'hora del vespre, en que la llum i l'ombra es confonen, al igual que cel i mar, esdevenen una mateixa cosa en la continuïtat d'aquell blau elèctric que ho omple tot, i que esdevé homogeni, per l'efecte que fa el fràgil equilibri de llum i foscor que s'esdevé en aquest moment.
L'embarcació es troba sola enmig del desert blau de la incerta inhòspita foscor marina.
Ningú sap què hi pot haver més enllà de les ombres. L'únic que és cert de debò és la tènue i càlida llum que desprèn el fanal fràgilment situat a la proa de la mateixa embarcació. És la única claredat que existeix, l'únic que permet distingir quelcom a curta distància ni que sigui.
La llum d'aquest fanal esdevé la mesura de tot. La resta és incertesa.
Probablement tot un oceà per a recórrer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Oooooh! Bonic bonic!
Publica un comentari a l'entrada