Alegoria

Una xalupa, una petita embarcació perduda enmig de l'oceà infinit.

Es troba en mig de la immensitat a l'hora del vespre, en que la llum i l'ombra es confonen, al igual que cel i mar, esdevenen una mateixa cosa en la continuïtat d'aquell blau elèctric que ho omple tot, i que esdevé homogeni, per l'efecte que fa el fràgil equilibri de llum i foscor que s'esdevé en aquest moment.

L'embarcació es troba sola enmig del desert blau de la incerta inhòspita foscor marina.

Ningú sap què hi pot haver més enllà de les ombres. L'únic que és cert de debò és la tènue i càlida llum que desprèn el fanal fràgilment situat a la proa de la mateixa embarcació. És la única claredat que existeix, l'únic que permet distingir quelcom a curta distància ni que sigui.

La llum d'aquest fanal esdevé la mesura de tot. La resta és incertesa.

Probablement tot un oceà per a recórrer.