El cas és que ara venim d'unes eleccions, cosa que pot ser excusa per a causar una revisió crítica de la política i també de la societat en general, ja que cal dilucidar-ne les necessitats d'aquesta per tal de saber quina empresa política s'hi adequa més, ja que cal un vot crític, no útil sinó simplement crític. Doncs el cas és que per a entreveure les necessitats i els problemes de la societat cal poder ferse'n una opinió, i per tant la pregunta és: Què ens forma la nostra opinió com a ciutadans que som? doncs la informació de que disposem. D'on traiem la informació? Doncs dels mitjans de comunicació informatius, diaris, televisió, internet... VAJA QUE NO PODEM SABER RES.
L'objectiu d'aquest post és tant sols lamentar que si com sembla ser la nostra opinió sobre la societat depèn dels polítics i en tot cas dels alts estaments de poder relacionats amb la política, que ho facin tant malament, que siguin tant incapaços com per a permetre que hi hagi un tant alt percentatge d'abstencionisme, que permetin que la gent s'en desvinculi, que deixi d'entregar-los i legitimar el seu poder activament (que no passivament). Realment la política es veu sobrepassada, la empresa li ve gran. En els temps que corren de globalització i de descontrol informatiu els polítics es veuen desamparats, cal que algú els ajudi. Proposo com a iniciativa conseqüent amb aquesta situació, una total desvinculació dels mitjans informatius i transmisors de les ideologies oficials, és a dir; deixar de llegir els diaris, de mirar la televisió i en definitiva allunyar-se de tot mitjà comunicador d'informació relacionada amb la societat i els successos del món en general. Crec que és el mínim que podem fer per a ajudar els polítics a dur la seva feixuga càrrega, cal tenir una deferència i intentar facilitar la vida d'aquell qui pateix, cal per totes totes alleugerir el patiment del pròxim en la mesura en que sigui possible. Solidaritat amb els polítics, lapidem d'una vegada tota opinió crítica aliena als estaments del poder, segur que així aconseguiriem fer aflorar la possibilitat d'una nova utopia, i és que les coses no són com són, són com ens creiem que són. A la vida de vegades també passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada