Hi ha qui ja no sap que fotre amb l'asumpte que ens atén...

El cas és que ara venim d'unes eleccions, cosa que pot ser excusa per a causar una revisió crítica de la política i també de la societat en general, ja que cal dilucidar-ne les necessitats d'aquesta per tal de saber quina empresa política s'hi adequa més, ja que cal un vot crític, no útil sinó simplement crític. Doncs el cas és que per a entreveure les necessitats i els problemes de la societat cal poder ferse'n una opinió, i per tant la pregunta és: Què ens forma la nostra opinió com a ciutadans que som? doncs la informació de que disposem. D'on traiem la informació? Doncs dels mitjans de comunicació informatius, diaris, televisió, internet... VAJA QUE NO PODEM SABER RES.
L'objectiu d'aquest post és tant sols lamentar que si com sembla ser la nostra opinió sobre la societat depèn dels polítics i en tot cas dels alts estaments de poder relacionats amb la política, que ho facin tant malament, que siguin tant incapaços com per a permetre que hi hagi un tant alt percentatge d'abstencionisme, que permetin que la gent s'en desvinculi, que deixi d'entregar-los i legitimar el seu poder activament (que no passivament). Realment la política es veu sobrepassada, la empresa li ve gran. En els temps que corren de globalització i de descontrol informatiu els polítics es veuen desamparats, cal que algú els ajudi. Proposo com a iniciativa conseqüent amb aquesta situació, una total desvinculació dels mitjans informatius i transmisors de les ideologies oficials, és a dir; deixar de llegir els diaris, de mirar la televisió i en definitiva allunyar-se de tot mitjà comunicador d'informació relacionada amb la societat i els successos del món en general. Crec que és el mínim que podem fer per a ajudar els polítics a dur la seva feixuga càrrega, cal tenir una deferència i intentar facilitar la vida d'aquell qui pateix, cal per totes totes alleugerir el patiment del pròxim en la mesura en que sigui possible. Solidaritat amb els polítics, lapidem d'una vegada tota opinió crítica aliena als estaments del poder, segur que així aconseguiriem fer aflorar la possibilitat d'una nova utopia, i és que les coses no són com són, són com ens creiem que són. A la vida de vegades també passa.

El neodeterminisme!

Tinc el plaer d'anunciar al món el descobriment per deducció negativa d'una nova glàndula segregadora d'hormones, la situació geogràfica de la qual ha pogut ser acotada amb bastanta exactitud per JoanEudald, últimament expert en els temes que atenen a aquesta glàndula, que apart també ha sigut batejada per aquest personatge, el qual li ha posat l'entranyable nom de "glàndula xiripina".
Sembla ser que la xiripa és una substància que duu a terme la funció de la regulació del factor d'aleatorietat que es dona al llarg de la existència de tot individu. Sembla ser que l'atzar no és quelcom extern a l'individu, sinó que prové d'ell mateix, així com cadascú és un individu únic i irrepetible, també la funció d'aquesta glàndula és únic i irrepetible. El mecanisme de funcionament de la glàndula xiripina sembla que respon tant d'estímuls externs al propi cos, com d'interns, es desconeix encara tots els aspectes concrets de dita glàndula i lluny de tota visió idealista, hem pogut deduir la existència d'aquesta glàndula segregadora d'atzar. És una mera aportació als grans adelantos de la tècnica tant freqüents en el postmodernisme que vivim.

CONILL

Conill, per què tems el temps?
La pineda està tranquil·la
i tanmateix mous ensems
musell, orella i pupil.la

- Escolto la veu dels pins,
flairo l'oratge que em fibla
i esguardo vers els camins
de la ciutat invisible
on homes de cor mesell
desengreixen el fusell
que fa aquell pet tan terrible

(Pere Quart)

I és que el cas és que ja comença a ser una quantitat ingent el nombre de dies que ha fet mal temps, i és que hi ha a qui no li agrada que plogui, a mi concretament em desmotiva, però mira noi, ve a ser lo que hi ha, en tot cas quedi clar que no és normal que plogui tant.

Ves tu a saber si realment és un efecte clar del desequilibri ecològic del nostre planeta, el cas és que és una cosa que pot dur greus conseqüències, i és que la tropicalització de Catalunya no és broma, la gent està desorientada, no sap quina roba posar-se, els transports públics es veuen saturats per la quantitat de ciclistes que no poden agafar la bici a causa del mal temps i es veuen obligats utilitzar el bus o el metro, canvis d'humor sobtats entre les persones que són sensibles a la climatologia del lloc que es troben, cosa que en certa manera desnaturalitza les relacions humanes i dificulta molt més el pensar i actuar racionalment. I és que tot això destapa un greu cercle viciós que es dona en les conseqüències del no actuar racional i responsablement, que porta a l'escalfament global que ens fa estar fora de sí, a banda d'altres problemes molt més greus que pot dur

Per tant proposo com a tractament a l'escalfament global acordar un dia de festa a nivell planetari, en el la que gent pot posar en pràctica el socialisme etílic i així començar a solucionar des de baix i responsabilitzarnos del nostre planeta, dic jo, tot i que val a dir que els aspectes ecològics del socialisme etílic encara no han estat gaire estudiats.

En tot cas estic tranquil d'haver pogut relacionar un conill amb el fet que no estigui d'humor perquè plou, sempre és tranquilitzador veure que tot està interrelacionat i que som partícips actius de la realitat real certa la-que-és-de-debò.