Cercar en aquest blog

dijous, de març 08, 2012

#Sociologia subversiva



L atercera edat és una etapa de la vida que obre tiot d'oportunitats i de possibilitats que poden ser enriquidores i excitants, és una època que pot portar a una realització personal i a la expansió dels propis horitzons. Tot i que generalment la edat avançada va acompanyada d'un deteriorament en les facultats físiques de la persona, això no té perquè estar directament relacionat amb una menor activitat ni vitalitat en general. La 'vita contemplativa' és quelcom molt necessari en la societat actual en què el temps, sobretot el temps per a l'anàlisi i la reflexió s'està convertint en un bé molt i molt escàs i preuat. Això posa els jubilats en una situació avantatjosa!

El cas és que suposo que molta gent gran jubilada esdevé conscient de les avantatges de la seva situació, i actuen en conseqüència, i què fan?
Fan allò que no han tingut mai temps de fer per tal d'enfortir les seves eines per al pensament crític, es matriculen a universitats públiques a estudiar carreres que brindin una formació adequada amb tals fins, coincidint curiosament que aquests mateixos estudis solen tenir poques sortides al mercat laboral.
Així veiem tot de sextagenaris i septagenaris (octagenaris en menor nombre però algun es veu que hi va traient el cap!) per les facultats dedicades als estudis de filosofia, història i humanitats!

El cas és que vull fer palès, que aquestes persones en la seva acció envaeixen les aules i ocupen plaçes educatives que d'altra manera correspondrien a joves amb la sang i els ideals en ebullició!

La conclusió vindria a ser que el fet que hi hagin pocs casals per a la gent gran dedicats a l'estudi de les humanitats fa que tota aquesta massa acabi boicotejant tota iniciativa del moviment estudiantil ja que en realitat les facultats estàn ja no plenament ocupades de jovent energètic, vigorós i vibrant, sinó d'ens més aviat indisposades a moviments bruscs.

Així queda anul·lada en gran part la possibilitat de formació d'una ideologia alternativa al discurs dictat pels poders financers, fins i tot es fa improbable el sorgiment d'actituds generalitzades que s'inclinin cap a l'acció habitual de pensar.

Sospito que tot plegat és una estratègia dels poders factics del capitalisme imperant... pensa malament i encertaràs!

Queda pendent un estudi sociològic a les universitats per a comprovar si tota aquesta gent gran està emparentada amb governants, directors de bancs i caixes, membres de juntes directives d'empreses multinacionals i demès... cosa que sospito que és molt probable!

Seguirem investigant!