En Salusti no se'n sap avenir de com aquell xicot que es troba dia si dia també a l'ascensor sempre és capaç d'endevinar-li el pensament.
-Hola!
-Hola.
Un dels dos pitja el botó. Les portes es tanquen, passa vora mig segon de silenci i tot seguit emprèn un breu monòleg responent a allò que en Salusti tenia posada l'atenció en aquell instant; responent a si demà farà fred o si no és normal que amb el sol que fa al migdia faci també aquesta glaçada, tot i que és normal per l'època de l'any, que si la crisi, que si el sant que és avui...
Grans qüestions que depassen de llarg la capacitat de discerniment d'un sol individu, i que per tant sempre és d'agraïr que quan un es veu desbordat pugui trobar una ajuda espontània i desinteressada, encara que sigui per la breu durada d'un trajecte compartit en ascensor.
I és que no som res!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada