Per més que hom hagi viatgat, allò que es diu, haver vist món guiat per la elevada i il·lustre motivació que representa el gust pel saber i el desig per la veritat... Per més que hom hagi passejat a través dels boscos del saber...
...No pot evitar!...
No pot evitar ser víctima de la seva condició, això és, la seva humanitat!
Caure en fal·làcies i il·lusions cognitives...
Tenir prejudicis...
Patir un subconscient que el pertorba...
Tenir mala consciència, ser acosat per fantasmes del passat...
Patir la por que dona la incertesa del futur...
La saviesa no deixa de ser quelcom merament estètic en el seu sentit més profà.
És tant superficial com la vestimenta que portem; subjecta a relativismes, contingent i subjecta a la moda, abocada al canvi...
Com totes les coses que composen la nostra vida! (la nostra experiència de vida)
Canviant com el paisatge que veiem passar per la finestra davant dels nostres ulls mentres ens trobem asseguts al seient dins d'un tren en marxa...
Aleshores...
Vols dir que no és més interessant deixar d'estar absort i posar-te a xerrar amb el teu company de viatge?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada