La música es construeix sobre silenci.
Per a que quelcom sigui música cal que vulgui ser escoltat per algú.
Pensar és parlar i escoltar-se a un mateix.
El silenci és l'actitud d'escoltar, per tant el silenci no és un no-res. El silenci és tensió.
Com més silenci precedeixi quelcom, més serà sentit, per poca cosa que sigui aquest quelcom. Com més silenci més sentim.
La música és la gestió del silenci.
Què més pot ser silenci?
L'espai que hi ha entre pensament i pensament.
Som música.
3 comentaris:
Fantàstic!
Repeteixo. Fantàstic!!
Llàstima del quelcom, anava per hijo pródigo hihi
Secundo la moció, empero
Publica un comentari a l'entrada