Cercar en aquest blog

dilluns, de maig 02, 2011

Mesura d'excepció


La força política d'aquest esport és ben sabuda en el nostre país, on els petanquistes són un col·lectiu respectat i molt tingut en compte en les decisions i passos a fer des d'un ajuntament o qualsevol organisme o entitat política.
La petanca, és un esport noble que treballa habilitats claus en el poder de la dialèctica d'una persona, com són l'autocontrol en la mesura de les pròpies forces,  també el saber dirigir-les en una acció sotmesa a una estratègia confeccionada tenint en compte un estat de fets donat, tot calculant una predicció del comportament de tots aquests paràmetres al llarg de la partida.

És palès, que el perfil de jugador de petanca és d'un individu inquiet, cosa que es pot observar en el seu comportament quotidià; se sap per exemple, que molts jugadors asidus de petanca ocupen el seu temps diurn observant i criticant les obres públiques, així com els canvis que s'efectuen en la polis, (a petanca s'hi sol jugar a la tarda o al vespre, just abans d'enfosquir-se el dia, ja que és el moment de fer recopilació i debat dels fets viscuts).

El petanquista és essencialment un observador, algú amb un gran afany d'erigir un discurs crític en continua renovació del seu entorn, les característiques les quals el record de la història ens diu que són pròpies d'un revolucionari.

Tenint en compte tot el que cal per a ser un bon jugador de petanca, és evident que cal una forta capacitat d'anàlisi i d'abstracció, i si a més tenim en compte que el col·lectiu de jugadors esdevé un corpus polític, s'entén i queda justificat perquè des del poder s'observa en deteniment i es vol intentar tenir apaivagats els ànims d'aquest perillós col·lectiu.

Conclusió:

Cal prohibir la petanca! És de vital importància pel bé de tots.

En els temps que corren, i és que hi ha molta crisi per aquests mons de Déu, jo opino que cal un estat fort, només a aquest li serà possible conduir-nos a la llum que hi ha al final del túnel, si proliferen aquestes pràctiques de naturalesa insurgent, ara més que mai existeix la possibilitat que cal evitar, i és de precipitar-nos en un caos econòmic i anarquia política que representaria la misèria de tots. Ni un dia més permetent que rodin per terra les pesades boles petanquils, clar símbol dels estaments de poder elegits per la democràcia representativa, única font de justícia i legitimació d'un estat de dret.

Mori el petanquista, mori l'insurgent, visca la llibertat! 


Amén

2 comentaris:

Gem ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gem ha dit...

Que tremolin, els petanquistes!
:)