Reposeu, ja heu arribat en aquest blog... En aquest blog tant sols s'hi pretén crear un lligam de comunicació entre el món on visc i internet, de manera que tant jo com tothom qui el visiti pugui manifestar les seves inquietuds, expresar els seus pensaments més o menys espontanis, o tant sols fer saber al món que és present en aquest univers, i tot això, sempre sota la meva supervisió i beneplàcit, ja que és el MEU univers personal (E,U,K,T).
Cercar en aquest blog
dimarts, de febrer 19, 2008
Qui té boca s'equivoca.
Efectivament qui té boca, xerra, i conseqüentment comet equívoc.
Però l'altre dia se m'ocorregué que la poesia, com l'art, és la recreació de l'home en la seva condició;
L'home és llenguatge.
El llenguatge és representació del món basada en algun tipus de relació de similitud.
Per a mi, cal tant sols afegir-hi un sentit ociós, lúdic per a dir-ne poesia.
D'aquí dic que l'aspecte lúdic i ociós és el que eleva la vida de l'home a un nivell superior, li dona un sentit afegit al seu propi amb el qual compta a priori.
L'oci, amb tot el que requereix, tot el que suposa i tot el que comporta.
Suposo que segurament sigui sà recrear-se en l'absurd, riure's de tot i així dotar a tot de sentit al mateix temps, i en això exercir la vida humana tal i com aquesta és.
Representar-se a un mateix.
I després encara hi ha qui diu que treballar dignifica l'home.
(potser aquest té raó i sóc jo que encara no ho he vist prou clar, d'altra banda així ens va...)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
...i qui té nas es moca
Publica un comentari a l'entrada