Qui té boca s'equivoca.

Efectivament qui té boca, xerra, i conseqüentment comet equívoc.
Però l'altre dia se m'ocorregué que la poesia, com l'art, és la recreació de l'home en la seva condició;
L'home és llenguatge.
El llenguatge és representació del món basada en algun tipus de relació de similitud.
Per a mi, cal tant sols afegir-hi un sentit ociós, lúdic per a dir-ne poesia.
D'aquí dic que l'aspecte lúdic i ociós és el que eleva la vida de l'home a un nivell superior, li dona un sentit afegit al seu propi amb el qual compta a priori.
L'oci, amb tot el que requereix, tot el que suposa i tot el que comporta.
Suposo que segurament sigui sà recrear-se en l'absurd, riure's de tot i així dotar a tot de sentit al mateix temps, i en això exercir la vida humana tal i com aquesta és.
Representar-se a un mateix.

I després encara hi ha qui diu que treballar dignifica l'home.
(potser aquest té raó i sóc jo que encara no ho he vist prou clar, d'altra banda així ens va...)