Cercar en aquest blog

dimarts, d’octubre 24, 2006

Un ofici digne i entranyable

Aquí teniu un magnífic exemplar de cargol comestible de jardí. Cosa simpàtica i mona. Alhora vull fer notar en aquest blog el fet que la cria de cargols és una opció laboral molt a tenir en compte. A banda de que és una criatura de la natura la mar de simpàtica, no gens entremaliada i facil de tenir contenta, ideal com a animal de companyia per a persones grans o per a criatures petites. A més la seva baba té propietats (no cal que siguin necessàriament terapèutiques, però té propietats). En definitiva, plantejeuvos-ho, i si finalment algú decideix a dedicarse en un projecte de cria i comercialització de cargols, només ha de posar-se en contacte amb mí. Jo ja estic començant a informar-me, per si a algú li interessa el tema he afegit un link a visitar.
http://www.biosfera.org/galerias/galerias.php?gals=gal_caracoles

8 comentaris:

Roger Tarragó ha dit...

Tot i això, val la pena considerar la possibilitat de criar cargols per a repoblar alguna zona que hagi quedat sense individus. Seria una activitat gratificant, naturalista i sense haver d'exterminar cap cargol, per a aconseguir guanys... De ben segur que podriem demanar una subvenció a la Generalitat, o bé a la Unió Europea, o a la UNESCO o algún puesto; tot rau en saber vendre el producte. L'únic que ens cal és entusiasme, ilusió i creure en el projecte. Nosaltres podem fer-ho!

Rodolfo ha dit...

Collons!
gràcies!
he vist la llum!
abandono la música i em foto a criar cargols!
gràcies Bernat-roger! (bona gent!)

Anònim ha dit...

Apreciat Sr. Tarragó

Ja que treu el tema, crec que puc, i dec, aportar-hi quelcom. Atribueixo al poc estudiat fenòmen de la sincronicitat el fet que publiqui vosté un article com aquest just en una setmana en la que he pensat força més de lo habitual sobre aquest magnífic gasteròpod com és l'helix aspersa (curiosa coincidència taxonòmica amb el nom del seu excel.lent blog). I hi he pensat degut a un d'aquells fets que inocentment algun familiar deixa sobre la taula després d'un dinar de diumenge; ara quan plou i surts a caçar cargols NO N'HI HA!!, i això que quan érem petits (segur que ho recordeu) tornàvem a casa amb bosses plenes.

El fet que algú hagi pensat en aquesta branca de la ramaderia m'omple de satisfacció i esperança. No hi trobo més que avantatges. No tan sols per respondre a una demanda de mercat, sinó a una demanda social.
L'establishment ens ha privat, també, dels cargols. Proposo, amic Tarragó, que els preuats moluscs no es venguin com si es tractéssin de sardines en llauna, sinó que s'organitzéssin batudes, com si es tractés de la perdiu.
Un altre gran avantatge rau en que permet dur una vida dedicada a la ramaderia sense renunciar als suposats plaers de la vida urbana, ja que una granja d'aquestes característiques no requereix d'un gran espai, tan sols unes mínimes condicions d'humitat que, en zones urbanes, són ben fàcils d'aconseguir. Bé, i el problema de l'enciam que deixo a la seva ment preclara la correpsonent sol.lució.

Només em queda aplaudir fervorosament aquesta iniciativa. I anunciar-li que ja forma part del meu exclusiu grup de col.laboradors. Convindrà que treballant junts podem fer grans progressos per millorar la nostra societat.

Confiant que aquest sigui el principi d'una extensa correspondència inter-bloguística, em despedeixo.

Atentament;
Sr. Folgances

Roger Tarragó ha dit...

Doncs bé, haig de dir que realment em satisfà i em congratula sumament, el fet que compartiu amb mi l'encert en aquesta iniciativa. A més, crec que el fet que s'esdevingui un "feedback" interbloguil ens ha d'aportar, apart de certa realització personal, la satisfacció de realitzar una tasca útil per a la societat, fent les nostres petites aportacions i realitzant un intercanvi d'idees, surten a la llum pensaments i intencions que d'altra manera quedarien latents en un plà físicament inaccessible per al món. Em reafirmo, doncs, en el posicionament del meu suport i dedicació a aconseguir una bona relació interbloguil; és el nostre deure moral i ho debem al món!

jordi ha dit...

Carai! ara seràs sonidista i granger ?
Als cargols caldrà posa'ls-hi una megafonia per que escoltin música hi set facin ferms i grassos.

i força fonoll, que els hi agrada molt.

Anònim ha dit...

Anem, amic, anem.

Anònim ha dit...

mmmmmmmmmmmmmmm...be be, curios!!!!jeje!!!La veritat es que no le acabat de llegir, perque vai una mica fumadeta, pero et prometu que ho fare un altre dia que no ho estigui!!!!....

Roger Tarragó ha dit...

De fet t'entenc, si vas fumada segurament tot ho trobes prou espès, i de fet jo ja prou que en sóc. En fí, dir-te que estic encantat de que m'hagis llegit, vejam si em vas posant comentaris de tant en quant.