Ara que fa aquest fred que pela...
Surts a passejar pel camp i realment el notes!
Hom se n'adona, per la diferència que representa respecte el trobar-se sol i desemparat enmig de la naturalesa, de la calidesa que ens dona la gent.
La vivència de trobar-se assegut en una taula i rodejat de persones
submergit en un seguit de converses i d'intercanvis de desitjos i d'intencions,
on gest rere gest cadascú es dibuixa amb la col·laboració dels altres
cadascú mica en mica es diu, s'explica, es mostra a ell mateix
El millor, quan la companyia és de la mena que li agrada acceptar i inclús propiciar la diferència.
Veure que els retrats que els altres fan són diferents del que jo faig.
Articulats tots junts, som com una constel·lació de dibuixos fets i inspirats els uns pels altres.
Així asseguts a taula som com una petita galaxia en expansió.
Fa sentir bé un moment de complacència contemplant el cel estrellat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada