De vegades no sóc conscient que no cal donar-se massa importància a un mateix.
És arrogant i no porta enlloc. I tal vegada cal entendre que ens definim sense voler, sense voler ens expressem, ens mostrem, fem art, gestos únics imprevisibles i irrepetibles. Només cal que hi hagi algú altre, un públic que els hi doni sentit en una relació com de simbiosi, d'interdependència.
Un s'expressa sense voler i l'altre s'afecta de la mateixa manera, en això que sembla tant simple hi resideix el misteri de l'art.

En aquests temes penso que els Duot en saben alguna cosa...

Iep! i es veu que els hi han concedit un premi i tot!
http://www.amjm.org/