Hi ha moltes maneres de malgastar!
Moltes vegades gastem consumint el temps vital de la nostra existència fugint de les nostres responsabilitats vers la vida mateixa. Per exemple esmerçant temps i energia en coses absurdes i buides de sentit, ja sigui per lo superficials que puguin ser.
Tot i això, cal dir que és difícil fer una valoració prèvia de la necessitat-utilitat (en un sentit existencial) que pot arribar a tenir una experiència viscuda. Tanmateix tal valoració pot ésser feta un pic ja ha passat.
Podem opinar sobre el que hem viscut, no sobre el que encara no.
Dit això, constatar lo bé que s'arriba a anar amb malles. Unes malles són una peça de roba que aporta escalfor, però també permet una perfecta transpiració. Aporten subjecció, però també fan experimentar una sensació de llibertat, de flexibilitat i adaptació que indueixen a intentar realitzar tota mena d'accions i moviments elàstics i dinàmics.
Escric això per a constatar que efectivament la vida és un cúmul de petits instants, que cada instant pot obrir un món d'intenses sensacions que només quan han estat realitzades, és a dir sentides, viscudes per tant, poden ser valorades.
Suposo que es tracta tant sols d'anar provant de fer coses noves.
1 comentari:
Sí noi! Anar amb malles és tot un adelantu.
Publica un comentari a l'entrada