Quan ens trobem en grup, les persones tendim a raonar de manera diferent a quan hem de prendre decisions per nosaltres mateixos, sense cap debat ni consulta grupal.
És com si en grup, l'autoritat quedés repartida entre els membres integrants.
D'aquesta manera qualsevol es veu en cor, en un moment donat, de dir qualsevol bajanada, allò que hom es veu valent per a proposar qualsevol empresa irreflexiva, potser perquè confia que en el debat de grup la proposta ha de ser provocadora per tal de que qualli, també hi ha l'efecte fictici d'aixopluc creat per la creença fal·laç de que si molta gent creu vàlida la mateixa cosa, fa més plausible el seu valor de veritat.
L'efecte de debatre en grup, moltes vegades enlloc d'acostar-nos a un criteri encertat, ens fa caure en miratges i deliris socials que ens aparten del seny, la prudència i la racionalitat en definitiva.
Només cal parar-se a pensar en la multitud d'exemples que podem trobar en les guerres entre nacions, també guerres civils...
Mai hi ha un càlcul de si resulta realment avantatjós de combatre, fins a quin punt deixa de ser-ho, quin acord estalviaria l'enfrontament i minimitzaria el preu a pagar per part d'ambdós bàndols...
Últimament em fixo en els individus més egoïstes i prepotents que em trobo, i miro de preveure en quina forma canviaran el món per tal de portar-nos a una societat harmònica, justa i pacífica.
Com una dictadura dels millors, vaja!
Au!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada