Obre els ulls i el primer que percep és que la lluminositat d'aquest nou dia es presenta diferent, més difosa, amb menys ombres. El cel és d'un color platejat, i a mida que es va acostant al balcó, se n'adona de que ha nevat. Tot se li apareix cobert d'un blanc immaculat, pur, i completament homogeni. Tant per la llum que es reflexa per tot arreu i pel contrast dels colors damunt del blanc, tot s'apareix amb un contrast que desferma i suscita vida a qui ho contempla.
Tot és pau, tot és quietud, sols hi ha harmonia...
Es desperta i se n'adona que somiava. Segueix havent de domesticar la seva voluntat per a anar a treballar cada dia. Doncs a ell especialment se li fa present aquest pesar, doncs sap que ell és diferent, que està al marge de la societat, mai podrà fer com tothom, gaudir de les petites misèries tal com fan la majoria.
Té aquest secret que l'empresona, del qual només en somnis pot sentir-se'n alliberat.
Només quan dorm pot escapar de la realitat, de l'espai on la seva consciència l'esclavitza.
Pren una altra pastilla per a somiar despert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada