Quan et trobes que vas a l'excusat, tot i que estigui situat a casa d'una persona coneguda o fins i tot molt coneguda, i les motivacions de ser-hi tenen a veure amb temes d'aigües majors, de manera inevitable sempre succeeix un cert enyor de l'espai domèstic cuotididià, vaja, allò de que com a casa enlloc.
Però veure un petit marc que conté els gira-sols de Van Gogh suportat pel rotllo de paper de water com si una cosa fos una continuïtat-extensió de l'altra, resulta tant poètic i inspirador que de cop te n'oblides que no ets a casa, i tot flueix al ritme de la gravetat.
Serà que Van Gogh té un efecte laxant?
Serà la poesia?
Serà...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada