Reposeu, ja heu arribat en aquest blog... En aquest blog tant sols s'hi pretén crear un lligam de comunicació entre el món on visc i internet, de manera que tant jo com tothom qui el visiti pugui manifestar les seves inquietuds, expresar els seus pensaments més o menys espontanis, o tant sols fer saber al món que és present en aquest univers, i tot això, sempre sota la meva supervisió i beneplàcit, ja que és el MEU univers personal (E,U,K,T).
Cercar en aquest blog
dilluns, de juny 13, 2011
Cau sol
Quan et trobes que vas a l'excusat, tot i que estigui situat a casa d'una persona coneguda o fins i tot molt coneguda, i les motivacions de ser-hi tenen a veure amb temes d'aigües majors, de manera inevitable sempre succeeix un cert enyor de l'espai domèstic cuotididià, vaja, allò de que com a casa enlloc.
Però veure un petit marc que conté els gira-sols de Van Gogh suportat pel rotllo de paper de water com si una cosa fos una continuïtat-extensió de l'altra, resulta tant poètic i inspirador que de cop te n'oblides que no ets a casa, i tot flueix al ritme de la gravetat.
Serà que Van Gogh té un efecte laxant?
Serà la poesia?
Serà...?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada