Reposeu, ja heu arribat en aquest blog... En aquest blog tant sols s'hi pretén crear un lligam de comunicació entre el món on visc i internet, de manera que tant jo com tothom qui el visiti pugui manifestar les seves inquietuds, expresar els seus pensaments més o menys espontanis, o tant sols fer saber al món que és present en aquest univers, i tot això, sempre sota la meva supervisió i beneplàcit, ja que és el MEU univers personal (E,U,K,T).
Cercar en aquest blog
divendres, de maig 13, 2011
Al to!
I un altre dia emprèn de nou el camí. Es lleva amb la fresca de bon matí, ben net i planxat, sense ni una arruga a la camisa i a més fent bona olor.
Es disposa a reprendre la labor de cada dia, seguir endavant, tot i que cada vegada li costa més, cada vegada se li fa més difícil. Sap que la paràlisi seguirà avançat inexorablement, no hi ha forma de poder aturar-ho.
Això per ell resulta un contrapunt amb el seu món interior, fa que li sigui molt més notable el fluir dels seus pensaments, les seves emocions, allò que en realitat el fa sentir viu. Sap però, com acabarà...
Últimament sempre li ve al cap la idea que ballar és materialitzar el que se sent, unir l'interior amb l'exterior.
Quan la paràlisi sigui total segurament li donaran el premi per ser el millor ballarí!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada