Cercar en aquest blog

divendres, de maig 13, 2011

Al to!



I un altre dia emprèn de nou el camí. Es lleva amb la fresca de bon matí, ben net i planxat, sense ni una arruga a la camisa i a més fent bona olor.

Es disposa a reprendre la labor de cada dia, seguir endavant, tot i que cada vegada li costa més, cada vegada se li fa més difícil. Sap que la paràlisi seguirà avançat inexorablement, no hi ha forma de poder aturar-ho.

Això per ell resulta un contrapunt amb el seu món interior, fa que li sigui molt més notable el fluir dels seus pensaments, les seves emocions, allò que en realitat el fa sentir viu. Sap però, com acabarà...

Últimament sempre li ve al cap la idea que ballar és materialitzar el que se sent, unir l'interior amb l'exterior.

Quan la paràlisi sigui total segurament li donaran el premi per ser el millor ballarí!