Entra a la biblioteca, mostra símptomes d'inseguretat, però fa moviments ferms i decidits de mentres. Potser aquesta actitud és la que ha pres per defecte des de petita, des de sempre. És el que ha mamat a casa.
Veu que no se'n surt . L'ordinador s'engega però a la pantalla les coses responen de manera estranya, és una d'aquelles vegades que sembla que es pengi però no ho fa. Un simulacre de penjamenta computeril. Allò que passa. Alça el cap i veu que malgrat que està rodejada de gent, ningú li fa cas, com sempre, però amb l'agreujant que en una biblioteca està mal vist parlar, tothom ha de solucionar els seus problemes de manera incomunicativa. O bé dirigint, mirades, expressions, somriures, llençant petons. L'ordinador potser no t'acabarà funcionant avui, ja ho farà demà... però de mentres sembla que hauràs arreglat alguna altra cosa... Gràcies a la eròtica del silenci!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada