Barcelona ha estat sempre una ciutat eminentment femenina, sinuosa, canviant productora de novetat en el seu sí, metàfora de la Naturalesa representat d'alguna manera en el Modernisme de Gaudí. Doncs aquesta imatge exemplifica la tecnocràcia agressiva, tallant, arbitraria, sorgida de l'aplicació dels criteris econòmics (concretament capitalistes) i científic-performatius que ens deshumanitzen i se'ns follen de viu en viu. El present fornica el passat. Anem cap a una inhumana fi de la història tal vegada...
Al menys si tinguéssim la sort de morir en mig d'un orgasme!
2 comentaris:
Més que suggerent la trobo violent ;-)
No he sigut mai fan de la torre Agbar, personalment m'agrada molt més el Gherkin de Londres, però quan la veus al mig de la Sagrada Família..... tela!
No havia pensat mai en Barcelona com a fèmina... interessant reflexió i foto, l'aspersor gira sense fre
Publica un comentari a l'entrada