Aquell matí se sentia desbordant de vida.
Fins i tot sentia un pessigolleig just dessota l'epidermis al que atribuïa la intensitat del fluir del seu "chi", que li havia comentat un paio que es veu que es dedica a fer classes de tai-chi. Diu que es veu que és una cosa que flueix com l'aigua, imagina't com se sentia de viu que pensava que fins i tot es podia permetre de tenir goteres.
Aquesta energia anormal en ell, li feia venir al cap la idea que quelcom era especial en aquell dia, alguna cosa havia canviat, i com que no sabia a què atribuir la diferència, pensà que simplement tot tenia que veure amb aquesta sensació que de fet l'apartava de la realitat.
Es sentia implicat d'una manera especial amb tothom qui s'anava trobant pel camí, l'imvadia una meravellosa sensació de puresa i de netedat, de cop i volta li semblava que tot tenia sentit, com en els anuncis de compreses que solien fer per la tele.
I de sobte es sentí deprimit en veure l'immens tamany que la lluna tenia aquella nit radiant. Es sentí completament trasbalsat per la sensació de transcendència que percebia en el seu interior quan es comparava amb la grandiositat del cel, de la terra i de tota la creació. Es preguntà, si sent ell una nimietat, una petitesa tenia dret a decidir, a jutjar, a pretendre ser racional i a creure que la raó ho és tot, a tallar el curs natural de les coses, de la vida...
I per un moment pensà si aquell fluir que sentia sota l'epidermis era causat per un sentiment d'arrepentiment per l'assassinat que havia comès a la seva dona la nit anterior, i sobretot pel fet de no haver-la enterrat realitzant cap cerimònia de cap mena, perquè diuen que així, és com si quedés quelcom pendent en aquesta vida per part de la persona morta, i pot ser que quedi errant com un fantasma per tota la eternitat...
Però deixà de pensar-hi i es posà a cantar una cançó sentint-se lliure de tota culpa gràcies a l'efecte terapèutic que la música té!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada