Cercar en aquest blog

dimarts, de març 15, 2011

Dualitat

Sembla mentida l'efecte que ens causen els pols oposats, com la nostàlgia que senten mutuament la pluja i la sorra del desert.

La impressió que efectua la divergència dels contraris guia i consterna els nostres sentits, i més és així com més gran i inabarcable és la font d'aquesta impressió.

Qui no ha experimentat allò sublim mirant la immensitat del mar perdent la mirada en l'horitzó, o sentir la infinita petitesa en contemplar el cel estrellat?

També es tracta de tenir sensibilitat per l'estètica, jo no sé si és quelcom que simplement es té del néixer o es pot adquirir... A cas no és transcendent trobar un lavabo just quan es fa efectiva una fiblada aguda que materialitza la crida imperant de llibertat per part de la fibra ingerida i no metabolitzada en una calçotada posem per cas?

 A cas no és estètic això?