Sembla mentida l'efecte que ens causen els pols oposats, com la nostàlgia que senten mutuament la pluja i la sorra del desert.
La impressió que efectua la divergència dels contraris guia i consterna els nostres sentits, i més és així com més gran i inabarcable és la font d'aquesta impressió.
Qui no ha experimentat allò sublim mirant la immensitat del mar perdent la mirada en l'horitzó, o sentir la infinita petitesa en contemplar el cel estrellat?
També es tracta de tenir sensibilitat per l'estètica, jo no sé si és quelcom que simplement es té del néixer o es pot adquirir... A cas no és transcendent trobar un lavabo just quan es fa efectiva una fiblada aguda que materialitza la crida imperant de llibertat per part de la fibra ingerida i no metabolitzada en una calçotada posem per cas?
A cas no és estètic això?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada