Foragitat de la sorollosa foscor es dirigeix cap a la silenciosa llum, perquè on tot és clar no cal dir res. Tot s'entén sense dificultat, és natural. Per això es pot permetre el luxe de reivindicar el recrear-se en l'absurd, la desproporció i l'imprevist. Quan en determinades circumstàncies li són causa del pitjor dels pànics, gràcies a la claror que impera aquí on es troba tot es torna en riure. Però no riu.
Tant infeliç és i tant dolor sent, que li hagi fet falta haver de riure? O a cas algú creu que l'humor és una cosa natural quan és evident que és un mètode de combatre el desplaer, la frustració o l'avorriment ni que sigui?
Potser és que en de fet té un humor tant i tant fi que tot i que en realitat a vistes dels ignorants del sud, amb la raó esmorteïda per la incidència massa directa dels rajos del sol no captem que l'altre no riu precisament perquè li fa gràcia.
Serà això o és que és un imbècil? No ens precipitem al jutjar, no fos cas que simplement passi que el sentit de l'humor no és una cosa universal.
En tot cas és un tema que el veig molt negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada