Fer un salt amb desmesura, amb tota la força, tota la voluntat, sense necessitat de captenir-se, fer-ho obrant amb absoluta i incommensurable vehemència, sense haver de tenir por, sense haver de deturar-se ni tant sols davant la més mínima escletxa de dubte. A cas no és quelcom digne de la més gran puresa d'esperit? Que la obra coincideixi amb la voluntat, que el que es vol coincideixi amb la essència. No és això estar en plena comunió amb la Naturalesa, la superació de la eterna i punyent escissió trobada entre la unitat i la totalitat, la cor-feridora obsessió dels més romàntics pels quals el que s'és pot ser igualat als sentiments que ens commouen.
En definitiva, poder-ho tot, poder volar!
I mai de la vida, mai dels mais haver de trobar-se més sense paper de water en un lavabo públic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada