Passejar és una activitat que sol ser considerada en un sentit passiu. M'explicaré, el fet de que no impliqui un rendiment en un sentit material ni tingui una relació directa amb aquest, fa que passi a ser vist com quelcom inútil. Es tendeix a buscar utilitat a les coses, en el passejar mateix sempre s'hi cerca un resultat, ja sigui ajudar a fer la digestió després d'un àpat copiós en el que s'ha copiat molt, o bé per qüestions de salut perque es veu que és tant i tant bo pel colesterol i especialment per la circulació (aquí és on es veu la implicació directa entre la sanitat i Dirección General de Tráfico).
Poques vegades, tot i que amb els moments de creixent atur és quelcom que es dona cada cop més, es cerca en el passejar simplement passejar. Així passa a prendre un nou sentit, passa a ser una cosa que se sustenta a si mateixa, ja no es passeja per a obtindre res a canvi, simplement es passeja per passejar, com a activitat bona per si mateixa. En aquest punt és on cada vegada més i més ciutadans gaudeixen de moments d'inspiració, la creativitat troba lloc per a aflorar, i la bellesa troba esperits per a poder ser gaudida. Certament passejar pel carrer pot ser quelcom terapèutic pel moment cojuntural que vivim, una activitat que permeti trobar un alè d'aire en el postmodernisme que ens ofega...
Però també hi ha estadístiques que semblen indicar que cada vegada hi ha més gent que pot haver trepitjat merda!
Reposeu, ja heu arribat en aquest blog... En aquest blog tant sols s'hi pretén crear un lligam de comunicació entre el món on visc i internet, de manera que tant jo com tothom qui el visiti pugui manifestar les seves inquietuds, expresar els seus pensaments més o menys espontanis, o tant sols fer saber al món que és present en aquest univers, i tot això, sempre sota la meva supervisió i beneplàcit, ja que és el MEU univers personal (E,U,K,T).
Cercar en aquest blog
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada