Això era un senyor que passejava. De fet era un passejador professional, o al menys ell es tenia com a tal. Havia passejat durant llargues hores al llarg de la seva vida fins al punt que estava convençut d'haver arribat a ésser un expert en aquest art. Aquest home, creia que el fet d'haver-se cultivat tant i d'haver aprofundit tant en el saber de tot el relatiu a l'activitat que més el reconfortava, el passejar contemplar el món, copsar els detalls de la vida que discorre al voltant i que tant sols una mirada serena, calmada i ociosa pot captar.
Aquest home que tant va practicat una activitat que el portava a fer introspecció d'ell mateix, va descobrir que totes les coses porten conseqüències en el sentit invers al de l'acció inicial. Aquesta introspecció l'ha portat a sentir-se diferent a la resta de gent que l'envolta i que mai du a terme una activitat ociosa semblant. Aquest fet el va portar a tenir reflexions profundes de caire existencial, volia comprendre el món i la humanitat, volia copsar els misteris de l'home i el perquè de tota la injustícia i crueltat que cada dia pateixen persones innocents per tots els racons del planeta... i un dia passejant, passejant, li va caure un objecte dur i contundent al cap en forma de teula, color de teula, i olor de teula i es va morir.
Fi
2 comentaris:
Una història colpidora, sobretot la imatge.
Et seguiria llegint!
Publica un comentari a l'entrada