Tant aquell qui pensa o dubta sobre els propis sentiments, tant com aquell qui contempla el món on viu intentant entendre tal com és. És com qui busca i no troba, aquell que cerca pel gust de cercar, que buscar dona sentit a la pròpia existència. Com que la existència es basa en insistència doncs cadascú insisteix en allò que li interessa. La vida es fa de troballes atzaroses, el resultat de les quals sorgeix canviant la base i la inèrcia que ja ens venia conformant, la vida que ens trobem, vaja! Per tant només puc guardar un gran respecte al Peret per la música que feia abans de fer rumba. Aquí queda dit! I és que hi ha coses que distreuen, que fan més lleugera qualsevol cara, i és que tivant del fil d'una filosofia merenguil, doncs tot seguit ens trobem la rumba com a manera de fer i de ser. Per tant reto el meu petit homenatge al Peret per a inventar la rumba catalana, cosa potser no atzarosa, ja que potser va sorgir per necessitat però sí la mar de distreta, què hagueren sigut les olimpiades sense el Peret? i sabieu que cap als anys vuitanta es va retirar per a fer de predicador en una església de filadèlfia? I és que el món és un mocador i la vida dóna moltes voltes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada