Cercar en aquest blog

dilluns, de febrer 26, 2007

Si no tens res a dir; motiu de més per a dir algo, i sinó mira'm a mi

Títol de la obra: La naturalesa i la pasta.
Apart del valor artístic que és evident en la foto, podem deduïr que si plou la Carmen Sevilla porta pantis.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Bonic individu de Periplaneta Americana, una bestioleta que no deixa de sorpendre'm. Per exemple, dubto que els entomòlegs coneguin aquest zel que posen en la seva higiene bucal. Tampoc és estrany, ja que a l'alimentar-se bàsicament de fusta i de coses molt més rares, han de tenir, suposo, una dentadura a prova de tot. Una vegada més, amic Tarragó, no només ha fet una magnífica aportació al camp de les "naturaleses mortes típicament urbanes" sinó que ha contribuit genialment al desenvolupament de l'entomologia. Espero que algun dia tingui el reconeixement que es mereix.

Atentament:

Sr. Folgances

Roger Tarragó ha dit...

m'emociona que per fí algú es digni a reconèixer el meu mèrit, són molts anys de donar-hi voltes a l'assunto de les naturaleses urbanes mortes. Ara bé, haig de reconèixer que d'entomologia no en tinc ni punyetera idea, és tant sols el conjunt de bons hàbits i de viure sincrònic i en harmonia amb la naturalesa que fa que el meu fer posts bloguils vagi al voltant dels escarabats, ha anat així aquesta vegada, ves.

Anònim ha dit...

Buenu, ja que hi som, nem a fotre merder, amb el seu beneplàcit, és clar.

Tinc dues coses per a vosté: un aclariment (o una puntualització) i una pregunta (o interrogació).

1.- L'aclarització:

La periplaneta americana no és un escarabat, és una cuca. Els escarabats pertanyen a l'ordre dels coleòpters, fàcilment reconeixibles per les èlitres que li cobreixen el cos. Les cuques, insectes de l'ordre de les blattodeas, són reconeixibles per les seves ales esclerotitzades. Queda clar? Tan sols un apunt per a veure si aconseguiexo despertar-li l'interès per a l'entomologia, una de les qui´meres taxonòmiques més inviables que ha emprès mai l'ésser humà.

2.- Preguntació:

Com és possible deduir, a partir de la proposició "les cuques es renten les dents", que un personatge dugui una determinada peça de roba en condicions meterològiques concretes?

Doncs au, i reconeixement, que no en falti!

Atentament:

Sr. Folgances.

Roger Tarragó ha dit...

De primer dir-li estimat amic, que amb l'entomologia de moment vaig fent, no m'atreveixo a considerar-me'n aficionat, però gairebé podria estar-hi vagament interessat sobre el tema en el seu aspecte més genèric, espero no decebre'l amb el desenfocament de les meves inquietuds, però es veu que de moment és lo que hi ha. Respecte a la resposta a la seva preguntamentació; doncs procediré a respondre'l:
El cas és ben obvi;
Una cuca es vol rentar les dents, a partir d'aquí podem deduir que la cuca deu interpretar que en el tub de dentífric troba les mateixes satisfaccions vitals que sempre, perquè les cuques es veu que al igual que les persones, doncs van fent tant bé com poden. Per tant dedueixo que l'habitat de la cuca ha canviat per algun motiu, posem per exemple degut a la contaminació de l'aire i l'aigua, a l'efecte hivernacle, a la desforestació i a la urbanització desenfrenada i desplanificada, per tant el paisatge de la cuca podria tenir que veure amb una ciutat inundada fins a mig grataçel per l'aigua desglaçada dels casquets polars, amb un aire nauseabund insalubre, i cardant un sol de justícia amb tanta intensitat de raigs uva que no hi ha morenor que s'hi resisteixi, amb lo que si la meva deducció és certa, podriem nar tirant del refranyer afegint-hi la següent expressió:
Si veus una cuca rentar-se les dents posa't el vestit folrat de plom, posa't la mascareta i treu la piragua per a anar al súper.
O sinó què?

Anònim ha dit...

Ara si que ho veig clar. Gràcies.

Atentament:

Sr. Folgances

Roger Tarragó ha dit...

Tant de gust, a disposar!