Cercar en aquest blog

dilluns, d’octubre 23, 2006

Allò que no té vermell ni groc...

Els qui estàn posats en el món de la cromoteràpia diuen que el color blau, té propietats per a combatre la febre, com a antisèptic i astringent, a més és refrescant, ajuda a portar millor l'asma i és bo per a combatre l'excés de pes i la cel.lulitis. També té efectes psicològics, es diu que combat l'egoïsme, que té efectes calmants i que "obre la ment". Aixís doncs podem comprovar una vegada més que el mal dels peus plans té molt difícil solució. Apart, posem un aspersor blau a la nostra vida i engeguem-lo, de ben segur que tot anirà molt millor.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei Roger!!
També faltaves tu amb un blog, ara si q riurem!!!
Em sap greu decepcionar-te, però jo vaig neixer amb els peus ben plans! AAAAAAA sisi però vaig portar unes fantàstiques plantilles durant part de la meva infància, i cap problema!
així que em sap greu dir-te q si q te cura si ho agafes a temps! jiji

Núria

Roger Tarragó ha dit...

Doncs me n'alegro molt, tot i que sóc profà en el tema, sóc del parer que tothom té dret a opinar gratuïtament, o al menys en el meu blog (a no ser que jo decideixi el contrari), és a dir que primer:
- Felicitar-te pel fet que hagis superat els teus peus plans, una sort de ben segur.
- Fer-te notar que de ben segur que si pots superar un menuscabu de tal calibra, és senyal que ets una persona tocada per la bona sort, és a dir que tens motius per a sentir-te especial. Jo de tú compraria loteria, ho deixaria tot i em dedicaria a realitzar tots els meus desitjos amb la certesa de que tens la capacitat de dur-los a terme al estar per sobre del bé i el mal. I tot això per no tenir els peus plans. Pur materialisme dialèctic.