
Reposeu, ja heu arribat en aquest blog... En aquest blog tant sols s'hi pretén crear un lligam de comunicació entre el món on visc i internet, de manera que tant jo com tothom qui el visiti pugui manifestar les seves inquietuds, expresar els seus pensaments més o menys espontanis, o tant sols fer saber al món que és present en aquest univers, i tot això, sempre sota la meva supervisió i beneplàcit, ja que és el MEU univers personal (E,U,K,T).
Cercar en aquest blog
dilluns, d’octubre 23, 2006
Allò que no té vermell ni groc...

Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ei Roger!!
També faltaves tu amb un blog, ara si q riurem!!!
Em sap greu decepcionar-te, però jo vaig neixer amb els peus ben plans! AAAAAAA sisi però vaig portar unes fantàstiques plantilles durant part de la meva infància, i cap problema!
així que em sap greu dir-te q si q te cura si ho agafes a temps! jiji
Núria
Doncs me n'alegro molt, tot i que sóc profà en el tema, sóc del parer que tothom té dret a opinar gratuïtament, o al menys en el meu blog (a no ser que jo decideixi el contrari), és a dir que primer:
- Felicitar-te pel fet que hagis superat els teus peus plans, una sort de ben segur.
- Fer-te notar que de ben segur que si pots superar un menuscabu de tal calibra, és senyal que ets una persona tocada per la bona sort, és a dir que tens motius per a sentir-te especial. Jo de tú compraria loteria, ho deixaria tot i em dedicaria a realitzar tots els meus desitjos amb la certesa de que tens la capacitat de dur-los a terme al estar per sobre del bé i el mal. I tot això per no tenir els peus plans. Pur materialisme dialèctic.
Publica un comentari a l'entrada