Sota la mirada atenta de l'altre que just ara es distancia de mi poc més que un parell de pams, i puc seguir notant l'aire que emana quan respira, de cop emergeixo del meu estat embadalit i de cop sento por escènica.
Tot seguit sento que estic nerviós i noto que el pols se m'accelera, i enlloc de restar immòbil, em poso a parlar descontroladament de temàtiques banals, mentre progressivament em vaig traient la roba, tot començant per descordar-me la camisa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada