Un camell amb dues gepes que camina pel desert i al fons del quadre hi ha una duna, que a la vegada té un parell de monedes d'or enterrades però no a gaire profunditat just al damunt de la cresta d'aquella.
De seguida apareix la cara d'aquell president dels EEUUA que va prohibir l'esclavatge i a la que te n'adones ja portes unes quantes línies escrites.
Tot es tracta d'assolir la suspensió de judici, deixar fluir i tal i qual... amb el component pornogràfic de fer-ho en públic, això és a la intenpèrie, a internet on tot déu pot veure-ho... llàstima que això no té res de novedós, perquè ja esdevé una pràctica habitual que hi hagi gent que agafi els seus pensaments més íntims (o no) i els pengi en un blog.
De vegades te n'adones que quan vols fer un post al teu blog i no tens ni un minut per perdre has d'acceptar el que et surt, i dir-ne d'alguna manera tipo "Escriptura creativa" que justifici la pasterada que acabes de traduir a pulsacions al teclat del teu ordinador que a la vegada està connectat a internet...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada