Podria ser que el so fos el primer principi de tot.
El so no és més que la captació d'una vibració.
Venim al món acompanyats de so.
Abans de tenir consciència de res, abans d'haver d'adoptar la condició d'éssers humans, que hem de lluitar per a viure, ja tenim el so del batec del cor que ens acompanya... Hi ha qui diu que inclús dins d'una cambra anecoica es fa present el so que emet la circulació de la sang i el funcionament del sistema nerviós.
La definició convencional de so, vibració que l'oïda capta, crec que és tant sols la punta de l'iceberg de tot el que pot arribar a ser copsat, estenent la definició del terme i aguditzant no tant l'oïda com la sensibilitat.
Com el concepte de so limita i ofega les possibilitats conceptuals d'aquesta paraula, crec que això pot passar amb molts d'altres termes, per exemple el de política. Aquest desajust entre el significat convencional d'una paraula i tot el que la seva essència pot oferir provoca una mena de tensió en l'ús del concepte, un malentès. En el moviment 15M això es fa evident de moltes maneres. I és que el tema dóna molt de si...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada