Cercar en aquest blog

dimarts, de maig 10, 2011

Polseres


No és que li agradi la brutícia, però la pols que es diposita damunt dels objectes, en els llocs...

Li troba un cert aspecte místic, per ell és una prova més de que tot està connectat d'una manera o altra.

Tot vibra omnidireccionalment, qualsevol cosa existent en aquest món afecta a la totalitat, fins i tot més enllà de l'espai i el temps.

En la pols però es veu la necessitat, la causalitat. En la pols és on queden les petges del qui hi ha passat, del qui ha recolzat el braç a la barana que normalment resta solitària a la intempèrie. La pols que té al damunt n'és la prova.

Tot prové de pols i cap a la pols va.  Però també es fa.

Sinó de què us creieu que es fan els embaraços de les dones que ho estan?