El taló inicia la presa de contacte amb el terra i tot seguit disminueix l'angulació de la resta de la planta del peu que ve seguida.
El cos s'erigeix i el pes resta en equilibri neutralitzant la càrrega cap a un cantó i cap a l'altre lluitant contra la gravetat.
S'obren els ulls a la llum que entra per la porta i que tot i ser feridora indica la direcció a seguir, fugint de la foscor on, tot i que s'hi troba una amable calidesa, s'han esgotat les vies per a satisfer l'inexplicable impuls de novetat que empenyen els instints.
L'instint té una intima relació amb el sentit de la desorientació, perquè fins que no s'ha efectuat un canvi no hi ha cap diferència per a poder eval·luar on hom es troba, d'on ve, i cap a on es va.
2 comentaris:
M'encanta la foto que has triat... :)
[i la sensació de calidesa del text]
si noi!
quanta raó tens!
el qui t'estima.
Publica un comentari a l'entrada