Posem que la violència és la manifestació del poder.
El poder és un instrument de comandament.
El comandament es deu a l'instint de domini (en essència), és a dir imposar la voluntat. Fer que els altres actuïn com jo decideixi.
Fins aquí no hi ha diferència de l'acció que pugui fer un policia armat de la que pugui fer un delinqüent, posem per cas un atracador.
Ara bé, si entenem el poder com a potencial per a actuar, aquest no seria propietat de cap individu. Un individu no té gairebé cap poder ell sol (per diners que tingui).
Si entenem autoritat com a reconeixement rebut per part d'altres individus, (els que conformen el poder)... La gestió del poder per part de l'autoritat es donaria sense presència de violència.
És més, podríem trobar una relació inversa entre violència i autoritat. A més violència, menys autoritat.
Un policia pot ser una autoritat.
Un anti-avalots amb la cara tapada, és a dir amb la seva identitat encoberta, mai podrà ser-ho.
En la violència per tant, no hi ha política.
Cal reconèixer que Felip Puig és tan genial que fa contradir a tots els intelectuals que pensen les definicions del diccionari!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada