Ressegueix les línies dels seus records, i se n'adona que la seva vida ha fluït. Sí que ha estat líquida, ha sentit i vibrat amb tota la intensitat que li ha pogut brindar el moment, no ha pensat mai en el demà ni en la mort... Però ara mira enrere i veu que ha seguit una traçada, igual com l'aigua s'escola pels surcs i regerots...
La traçada del deure, de la raó. Però tothom sap que és estúpid treure les mans del volant, és el somni de tothom poder confiar en l'atzar. Perdre la por. Ser déu. Ser boig. Ser lliure!
Seguiré alimentant el desig, esperant que un dia sigui tant gran que ja em sigui igual tot, que mai més torni a tenir por de res!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada