Ara mateix no se m'acut cap altra cosa que il·lustri millor la misèria humana, el fet que el que ens fa sentir vius, ens fa fraternitzar amb els altres, ens identifica i fa que allò que som i allò pel que ens movem i esmercem energia i il·lusió tingui sentit, a la vegada que ho mostra a qui en vulgui fer una mirada objectiva però immediata (no cal massa elaborada) que el material del que està fet tot això és vuit i arbitrari, que en el fons l'únic que hi ha és necessitat de lluitar contra l'aburriment sigui com sigui, d'oblidar-ho tot després d'una llarga jornada de treball, de no haver de topar-se amb angoixant solitud del jo, que tot això es fonamenta en enfrontar-se i diferenciar-se d'un altre, que és una qüestió de bàndols, de competició, de relació amic-enemic, de gestió de la violència que ens defineix i ens és essencial en definitiva.
Doncs bé no se m'acut res més que il·lustri millor tot això que l'esperit que mou tota la econòmica super estructura que viu de la falta de consciència, concretament la que es veu meravellosament exemplificada en el cas particular del futbol.
2 comentaris:
Amen.
pa i circ! però com que manca un xic de pa... més circ!
Publica un comentari a l'entrada