un home com cal

En Manel de petit s'emmirallà fortament de les pel·lícules del far-west que feien a la TV3 i que era de ineludible rigor de visionar principalment els diumenges a la tarda, també es feien imperatiu al l'estiu després de la sobretaula. Curiosament era una cosa a la qual s'hi dirigia l'atenció després de dinar, a l'hora de la migdiada i en temps de calor, cosa que feia molt més fàcil de sentir una més gran identificació amb els personatges que apareixien en aquestes projeccions, ja que tant l'exterior de la casa amb el paisatge sec i erm, com la actitud i l'estat de consciència que es té a l'hora de la migdiada, perfectament comparable a la que es té quan s'està en un estat de trànsit induït per hipnosi, i és que és un moment del dia en que hom és especialment vulnerable.

D'aquí s'entén perfectament com es va fraguar aquella gran admiració que en Manel sentia per les accions i actituds d'aquells personatges visionats, en especial els caracteritzats per l'actor John Wayne ("Jon Vaine").
Així es feu pas cap a l'adolescència un nen que es nodrí d'exemples d'homes de moral ideal, de conviccions que no es poden tòrcer, en les quals el deure es sobreposa a tota debilitat, i el bé i la justícia esdevenen cosa de sentit comú. En Manel ara mateix li volta pel cap de trobar la manera d'aconseguir tenir un bon guionista de Hollywood a cadascun dels principals consells dels organismes internacionals que regeixen el món, que decideixen en quins afers cal mediar militarment i en quins no, que té al seu abast el mànec de l'aixeta que en obrir-se sols fa rajar sang, ja que estan per sobre del bé i del mal i tenen en possessió acaparada tota la legitimitat de tots els pobles i ciutadans del món.

Jon Vaine president!