Cercar en aquest blog

dilluns, de març 07, 2011

El cicle de la química


Barcelona serà molt seductora i tot el que vulguis... però això no treu que quan plou la pluja és una mena d'àcid ultra corrosiu que ho desfà tot; la alegria la il·lusió, apaibaga el cervell i esmorteeix els sentits. Cau una mena d'àcid sulfúric que és paradoxal. Jo crec que l'àcid de la pluja de capital que s'escola per les clavegueres, un cop ha esdevingut aigua residual, passa per un procés de recuperació, és reciclat i se n'obté l'àcid sulfúric que diluït amb aigua potable se n'obté el lleixiu que finalment potabilitza l'aigua que acabem bevent els ciutadans comuns. Es dóna la paradoxa aleshores que el mateix contaminant ens permet de descontaminar... per tant potser cal creure que no tot el que és sostenible és desitjable!

 

2 comentaris:

Unknown ha dit...

El procés de recuperació i posterior reciclatge de la Pluja Àcida Capital és igual de natural que el mateix fet climatològic que fa que plogui o hi intervé la mà del mateix ésser humà que perd l'alegria i la il.lusió, se li apaibaga el cervell i se li esmorteeixen els sentits?

Roger Tarragó ha dit...

Només se m'acut dir que cerec que és la pregunta clau, aquesta que has formulat!