En l'acte comunicatiu, concretament en el procés d'emissió d'un missatge amb un sentit, això és, el procés d'elaboració d'un significant...
I és que cal fixar-se en com es diuen les coses abans de dir-les!
Jo no és pas que tingui prejudicis... (com si fos possible ser lliure de prejudicis!) però al llarg de la vida he observat que hi ha gent que per la manera com diu les coses , ja sigui pel to de veu, per l'idioma, per l'accent del seu parlar... doncs cauen en gràcia! fins i tot pot arribar a donar la sensació que canvia el significat d'allò que es diu, ja que s'aconsegueix l'efecte de seduir de tal manera l'interlocutor, que aquest passivament i sense poder evitar-ho, altera el significat del missatge com si l'untés amb vaselina per a que penetri a la seva consciència causant el mínim de fricció i d'estralls possibles al seu sentit crític, encara que el missatge estigui nodrit i estructurat a base d'autèntiques anodines collonades!
És un fenomen que he anat observant repetides vegades, la constatació de que sovint és bastant indiferent el que es digui, sinó la forma que pren, el com es diu...
Certament hi ha moments en que comunican-te amb algú t'és igual el que et digui mentres se't comuniqui de la manera que tu vols...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada