Cercar en aquest blog

dijous, de febrer 24, 2011

Estúpida reflexió subversiva en veu alta


Si, si... No som lliures dit en tots els sentits, t'ho miris com t'ho miris, n'estic convençut!
 Val d'acord...

Si ens hi parem a pensar un moment, podem veure per exemple l'arbitrarietat del llenguatge, com només pensem i opinem sobre el que tenim etiquetat en paraules, com només ens expressem a partir de formes que hem vist i conegut anteriorment (us heu adonat del que costa simplement actuar espontàniament?), només per a dir un exemple d'un sentit pel qual s'entreveu la nostra limitació. Però si la llibertat que tenim està limitada a la cultura... se suposa que almenys hauríem d'explotar-la fins a on ens sigui possible, pensar críticament, voler de debò, expresar-se de debò ara i aquí, ser autèntics i tensar la corda fins a on dongui, així la vida cobraria sentit, potser podríem netejar la nostra consciència davant de la injustícia present al món i de la qual cada día en som espectadors passius... com és que no ho fem? Potser és que simplement no s'ha posat de moda...

Sugereixo per tant fer avançar la moda comprant productes a alguna de les següents firmes:

http://www.zara.com/webapp/wcs/stores/servlet/home/es/ca/zara-S2011
http://www.pullbear.com/#/my20s/
http://www.bershka.com/
http://www.e-stradivarius.com/
http://www.oysho.com/es/
http://www.massimodutti.com/
http://shop.mango.com/home.faces?state=she_001_ES

 Igualment proposo ser partidari del total liberalisme econòmic en el sentit més cru del terme, cal afavorir les multinacionals tant com sigui possible! Al final com que tot torna, potser arribarà el punt que potser es tornarà a posar de moda gràcies a algun anunci de moda el Maig del 68... o la Revolució Francesa!!!

Clar que també passa que quan quelcom es posa de moda, es torna automàticament superflu i pueril... Ah doncs potser no hi ha res a fer, perdó...

Continuem com anem, siun cas ja es veurà...

(estem fins avui...)

1 comentari:

Enric Solà ha dit...

Amic Roger... sapiencials paraules sobre la llibertat. peró jo em pregunto... si el llenguatge és el que ens limita, entenem i creiem el que podem expresar amb paraules, sense llenguatge no podríem ser il·limitats i per conseguent lliures? El silenci, vell amic oblidat i amagat per l'eixordador brunzit constant del pensament...